Activitats de la unitat 4 "Outsiders"

Aquestes activitats es troben a la carpeta de llengua de la NET.  Aquesta és la ruta: repte →taller de
llengua → unitat 4 "Outsiders".

S'han de realitzar a la llibreta de taller d'escriptura i caldrà lliurar la feina el dimecres 31 de gener. El que no doni temps de fer a classe s'haurà d'acabar a casa. Es fa individualment.

Activitats a realitzar (en català)

- Llegiu el poema "La fi d'en Serrallonga" (p. 30-31)
- Realitzeu els exercicis 22, 23, 25, 26 (a, b, c)
- Consulteu les característiques del reportatge a les pàgines 39 i 40.
-  Quan vam treballar el personatge de Serrallonga a l'ABP "Outsiders" vam veure que la literatura havia convertit la relació entre el bandoler i Joana Massissa en una història d'amor. Però en realitat es va tractar d'un segrest i Joana va estar obligada a conviure amb el seu maltractador. Malauradament, aquesta violència contra les dones existeix encara avui dia. Escriu un reportatge sobre aquest tema respectant les característiques que has consultat abans. (No es pot copiar d'internet)

Activitats a realitzar (en castellà)

-  A la pàgina 42 llegiu la informació que se us dona sobre la novel·la El lazarillo de Tormes.
- A continuació llegiu-ne un fragment que es troba a la pàgina 47.
- Contesteu les preguntes dels exercicis 35, 38 i 39.
- Per últim, realitzeu una entrevista fictícia a Lazarillo. Per fer-la correctament consulteu les característiques d'aquest gènere a la pàgina 55 del dossier.

El lenguaje periodístico: la carta al director

En la unidad 4 de lengua, "Outsiders",  iniciaremos el estudio del lenguaje periodístico.

En las páginas 20 y 21 os presentamos cuatro textos: dos noticias, un fragmento de reportaje y una carta al director:

• Leedlos y después contestad las preguntas que aparecen en la página 22.

• Realizad una carta al director siguiendo las instrucciones que se especifican en la página 23 (consultad los dos enlaces).

•  Buscad en un diario una carta al director que os haya parecido interesante. Adjuntadla al trabajo y realizad un comentario de la misma ( ¿por qué la has elegido?, ¿estás de acuerdo con el autor?, ...)

A tener en cuenta:

• La extensión de la carta al director no debe sobrepasar las 200 palabras.
• El comentario de la tercera actividad no ha de ser inferior a diez líneas.
• El trabajo se presenta en castellano y en la libreta de "taller d'escriptura".
• Fecha de entrega: miércoles 15 grupos A2 y B2 y jueves 16 grupos A1,B1,A3,B3.

Correccions lingüístiques

Aquí teniu un recull d'errors trobats a les vostres redaccions.

Recull d'errors 1 by mdpc on Scribd

Benvinguts al nou curs 2017-2018

Primeres activitats del curs.

La faula i els exemples

Estem estudiant Ramon Llull, autor del s.XIII que va dedicar la seva vida a l'estudi i a transmetre la paraula de Déu. La seva literatura, doncs, és didàctica i moralitzant. 

Una de les seves obres cabdals, El llibre de les bèsties, és una faula per parlar dels humans i reflectir

les seves ànsies de poder. Segurament Llull volia que el llibre servís d'exemple a reis amb una gran cort.

Justament, un segle més tard, tenim una obra en llengua castellana, El libro del conde Lucanor de Don Juan Manuel, que a través d'exemples- petits contes- transmet ensenyaments morals que van adreçats a la seva classe social: la noblesa.

Activitats

1. Per conèixer el que és una faula, accedeix a aquesta pàgina i fes-ne un resum. 

2. Realitza l'exercici A30 de la unitat 1 de llengua (exemple de Ramon Llull).

3. Llegeix el conte De lo que aconteció a una mujer que le decían doña Truhana i fes-ne el resum. 

4. Inventa't una faula o exemple que ha de tenir la següent estructura:  (mínim 10 línies)

• La presentació dels personatges o de la seva situació.
• El conflicte que han de superar (una situació que cal resoldre, un problema que cal superar, un desig que es vol aconseguir, etc.).
• El desenvolupament de les accions per resoldre o superar el conflicte.
• La moralitat o reflexió que es desprèn de les actuacions dels personatges.     

5. Escriu un text en què valoris la moralitat del conte de la pregunta 3 i expliquis si hi estàs d'acord o no. Un suggeriment de títol podria ser "Cal ser realistes i abandonar els somnis?" (mínim 15 línies)

L'espai i el temps

El marc temporal

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Aquests temps no s'exclouen, és a dir, poden conviure dins d'una mateixa narració.

Cal distingir entre:

1. Temps intern: és el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

• Lineal. Els fets se succeeixen cronològicament, ordena els fets segons el pas real del temps.

• No lineal o discontinua. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

L’autor pot alterar el sentit del temps a partir de dos recursos. Ambdós són maniobres narratives que pretenen potenciar l’interès i la intriga.

• L’anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.

• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

2. Temps extern: és l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. Per exemple, el segle XV, la Guerra Civil espanyola, la Roma imperial, etc. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat.

El marc espacial

Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. En una novel·la d’aventures l’acció se sol presentar en espais oberts; en una novel·la de detectius, el marc acostuma a ser urbà, etc. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració:

• Funció díctica. L’acció transcorre en indrets reals, comprovables, que existeixen. Al llarg del relat els noms de carrers, pobles, països... donen raó d’aquest entorn verídic.

• Funció referencial. L’espai on es desenvolupa l’acció no existeix en la realitat, però té prou elements versemblants per recordar-nos un o altre indret, s’assembla a d’altres llocs que el lector coneix.

• Funció simbòlica. L’espai no és un lloc objectiu en què transcorre l’acció, sinó un àmbit subjectiu carregat d’una simbologia que influeix sobre l’individu, Les muntanyes, per exemple, poden ser, segons el context, un símbol de llibertat; una habitació pot representar un període de la vida, etc.

EXERCICIS 

1. A la segona sessió del taller d'escriptura vam parlar de l'estructura narrativa, concepte clarament lligat al temps intern de la narració. Torna a veure els dos videos i indica el temps intern i extern de cadascun d'ells.
http://catalaclot3eso.blogspot.com.es/2014/10/taller-descriptura-lestructura-narrativa.html 

2. Tot seguit analitza els espais i, després de fer-ne la descripció, explica quina funció creus que desenvolupen (raona la resposta).

3. Redacta en un mínim de 10 línies i un màxim de 20 l'argument del següent videoclip:

4.Per últim, analitza el marc temporal i espacial en què es desenvolupa

Els personatges

Els personatges

Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:

Tipus de personatges

- principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. Són els millor caracteritzats, és a dir, aquells sobre els quals coneixem més dades. En els personatges principals cal destacar el/els protagonista/es, que porta/en a terme l'acció de la novel·la. De vegades, el protagonista té un adversari, un personatge que se li oposa: l'antagonista.

- secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells.

Altres tipus de personatges són:

- personatge decoratiu, aquell que no participa de manera efectiva en la narració i que, si fos eliminat, aquest fet no variaria de cap manera la novel·la, ja que serveix només per crear un ambient determinat.

- personatge tipus, un personatge que no té característiques individuals, sinó que més aviat respon a unes característiques fixes establertes per la tradició literària.

- personatge col·lectiu: està format per un conjunt de persones que actuen col·lectivament, com si fossin un personatge autònom (un poble sencer, una comunitat, una classe social...)

- personatge natura: s'anomena així a la natura quan pren un protagonisme destacat en la història i pot condicionar les accions o l'estat d'ànim dels altres personatges.

- antiheroi: és un personatge mediocre, mancat de les virtuts i dels valors tradicionals. Sempre expressa la irracionalitat o la manca de sentit de la vida humana.

Caracterització

Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:

- rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.

- plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.

Els personatges també poden ser caracteritzats de dues maneres (com ens els presenten):

- caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.

- caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.

Exercicis pràctics

Mireu aquest videoclip i a continuació, entre tota la classe, discutireu les característiques dels personatges, la distinció entre principals i secundaris i tots els elements que es puguin apreciar.

Ara, individualment, cadascú mirarà aquest altre video

 

FEINA

 1. Escriviu un text d'entre cinc i deu línies explicant la història del primer videoclip.

 2. Escolliu com a mínim dos personatges dels cinc que apareixen en el segon video i feu un escrit d’unes deu línies per a cadascun. Primer es farà un retrat del personatge. Després se’l deixarà parlar a ell perquè expressi el que sent.

3. Escriviu una petita història o un poema en què es parli de l'esforç de superació d'una noia o noi com els qui protagonitzen el

L'estructura narrativa

La primera finalitat del narrador és donar a conèixer la història d’una forma comprensible per al lector. Per això, molts relats s’organitzen seguint un ordre cronològic, però en altres narracions aquesta ordenació pateix modificacions.

L’estructura externa organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats, … i l’estructura interna- que és la que analitzarem nosaltres- ve marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen i pot ser:

• Lineal 

Es caracteritza per estructurar els seus continguts en una seqüència formada per tres grans fases: plantejament, nus i desenllaç.

La narració acostuma a arrencar amb el plantejament d'un conflicte o d'un fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial (complir un desig, assolir un objectiu, descobrir un enigma, evitar una desgràcia... ). Aquesta situació inicial se situa en un marc temporal i espacial (espai i temps). A més, s'hi introdueixen uns personatges que la protagonitzen. A partir d'aquest moment, es desenvolupen tota una sèrie d'accions, normalment encadenades temporalment i lògicament, les quals configuren el nus de la narració. Aquestes accions tenen com a objectiu aconseguir el conflicte o el desig que es plantegen inicialment. La tercera fase de l'esquema narratiu, el desenllaç o resolució, conté la descripció de la situació final o desenllaç de la història, que pot ser positiu i es resol el conflicte o s'aconsegueix realitzar el desig, o negatiu, quan no s'assoleixen els objectius plantejats. Si s'aconsegueix tancar el conflicte narratiu, parlem de final tancat. Però si el conflicte o l'acció plantejats no es resol, queda en suspens o ha de ser el mateix lector que s'ha d'imaginar el final, parlarem de final obert. Alguns textos narratius contenen un últim element, de vegades explícit i sovint implícit, que ha motivat el relat. És la moral de la història.

• No lineal o discontinua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument, per exemple:

desenllaç · plantejament · nus / nus · plantejament · desenllaç

Exercicis pràctics

- Veure dos videoclips:

 

-Comentari entre tots els alumnes de classe en què es plantejaran les següents qüestions:
a) Les dues històries tenen la mateixa estructura? Quina és lineal i quina discontínua? Per què?
b) En quines parts podem estructurar la història del 1r vídeo?
c) Què entenem del 2n video?
d) Els finals són oberts o tancats?

- FEINA PER PRESENTAR (INDIVIDUAL)

1. Redacta un escrit que resumeixi les idees exposades entre tota la classe.
2.Explica en unes dotze línies, com a mínim, la història del 1r vídeo. Cal que hi hagi com a mínim una descripció, sigui d'espai o personatges.

- FEINA OPTATIVA SOBRE EL SEGON VÍDEO

3. Escriu una descripció per a cadascuna de les protagonistes (física i psicològica)
4. Parla dels espais on transcorre l'acció
5. Inventa una història basada en el videoclip